Segons Bernard Aucouturer (2004) els materials, l’espai, la temporització i el psicomotricista donen significat al mètode Aucouturier recolzant la seguretat i la confiança de l’infant per expressar-se lliurament tenint en compte tots els factors que envolten l’acte d’expressi.
l’Espai:
La
sessió s’ha de realitzar en un espai específic, que afavoreixi la relació amb
el psicomotricista i la historia
interior de l’infan.
La sala de psicomotricitat ha de ser un
espai ampli, ventila i lluminós. Aquest espai ha d’afavorir el moviment i el
joc dels infants, per tant, ha de ser acollidor, confortable i que no hi hagin
obstacles que impedeixin el moviment lliure dels nens i nenes com poden ser les
columnes al mig de la sala.
Els
nens i nenes han de poder mostrar totalment la seva expressivitat en un entorn
de pler. Si l’infant viu amb plaer i amb
seguretat amb l’entorn i amb si mateix s’afavoreix la comunicació,
l’expressivitat i l’acció
En
aquesta sala de psicomotricitat trobem dos espais a destacar. Per una banda,
l’espai d’expressivitat motriu, el qual és on els infants s’expressaran per la
via motriu i tònic-emocional (escalar, saltar, rodar...). Per altre banda,
l’espai d’expressivitat plàstica i gràfica, en el qual es desenvolupa el
pensament cognitiu i lògic.
la
Temporalització
el Material
La organització i distribució dels
materials presents en cada sessió farà que aquesta es desenvolupi d’un manera o
d’una altra. La sala de psicomotricitat quedarà configurada en diferents espais
que ajuden a l’infant a realitzar el seu propi itinerari madurati.
Material Dur:
El material dur és rígid i la majoria fixa com podrien ser les rampes trepadores, bancs elevats, caixes, estroctura de fusta fixa entre d’altres.
Material Tou:
El material tou podrien ser
blocs i estructures d’escuma, matalassos
d’escuma teles de colors cordes, pilotes d’escuma…entre d’altres. Aquest serien
els més importants.
Material de representació:
El material de representació es
constitueix per material de dibuix i modelat (colors, paper, plastilina…) i,
material de construcció (fustes, Pals, cubs…).
el/la Psicomotricista
El joc no
sempre és una activitat espontània, s’ha d’estimular. Els adults estem presents
en el joc dels infants i, els hi oferim entorns i materials per a actuar de
manera lliura. L’adult no ha de pauta el joc dels infants sinó que ha de
participar-hi, observar les seves accions i oferir models per a que ells
mateixos potenciïn i enriqueixin aquest joc
Es
imprescindible que en el entorn de joc hi hagi una persona que presti atenció a
l’infant, que sigui interactiva, sensible a les emocions dels nens i nenes i,
que acompanyi al desenvolupament global d’aquests suggerint però mai
imposant
Objectius:
-Acompanyar el camí de la comunicació i expressió.
-Donar
sentit a les accions dels infants.
-Animar a l’infant a seguir amb el que ha
iniciat.
-Deixar que l’infant es mogui amb llibertat.
-Reforçar la confiança i
la base de la personalitat del nen o nena.
No hay comentarios:
Publicar un comentario