Tota la sessió de psicomotricitat és una àrea simbòlica, una escena on el nen representa (torna a presentar) la seva història relacional profunda, i pot transformar-la i transformar-se gràcies a l’actitud empàtica del psicomotricista.
En la
Pràctica Psicomotriu Aucouturier, es proposa una seqüència de cinc fases en les
quals s’organitza cada sessió:
Ritual d’entrada:
Les sessions comencen amb la acollida dels infants.
Seient-los en rotllana es fa un repàs de les normes de funcionament.
Les normes pautades per Bernard Aucouturier (2004) són
no fer-se mal ni fer mal a ningú, respectar el material i sobre tot “jugar com
si…”.
Fase d’impulsivitat:
Aquesta fase consisteix en la proposta d’alguna
activitat o joc per al desbloqueig tònic i escalfament del cos. Tot seguit en cada sessió el psicomotricista
prepara una muralla de material tou la qual els infants han de destruir.
Els nens i nenes a partir de la destrucció d’aquesta
muralla es descarreguen emocionalment. El fet de destruir-la permet superar les
barres internes i poder desenvolupar el joc lliure i espontani.
Fase d’expressivitat motriu:
En la fase d’expressivitat motiu és quan s’inicia una activitat molt impulsiva. Els infants
gaudeixen i passen per els diferents espais muntats, adaptant els seus
moviments i el seu cos a les diferents opcions que estan distribuïdes per la
sala.
En aquesta fase es tracta de representar l’acció viscuda amb diferents tècniques com poden ser el modelatge, el dibuix o les construccions. Per tant, la representació engloba tota la funció simbòlica i l’expressió de les emocions viscudes durant la sessió.
Ritual de sortida:
En el ritual de sortida s’inicia amb la recollida del
material sense joc. Es torna a realitzar una rotllana per a fer un recull del
que s’ha fet durant la sessió, és aquí on s’identifica a cada infant en la seva
individualita.
L’objectiu d’aquesta fase és reassegurar el trànsit
del viscut motriument i emocionalment durant la sessió.
Molt interessant. Felicitats!
ResponderEliminar